L’impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost harmonitzat a nivell europeu, i pretén ser neutre per l’ empresari. Es a dir, no li ha de generar ni un ingrés, ni un cost.
Una de les manifestacions d’ aquesta neutralitat es manifesta en que si vostè realitza operacions (entregues de bens o prestacions de serveis) totalment subjectes a l’impost podrà deduir la totalitat de l’ IVA suportat, sempre que es tracti de l’adquisició de bens i serveis afectes.
En el mateix sentit si vostè realitza operacions que no repercuteixen IVA no podrà deduir-ne el suportat en l’ adquisició dels mateixos, i aquest IVA es convertirà en un major cost.
Fins aquí, tot molt senzill. Tot amb IVA o tot sense IVA. El conflicte al que em vull referir es produeix quan un empresari o professional realitza operacions exemptes i altres que no ho son. Fiquem uns exemples: lloguers d’ habitatges i de locals comercials. Informàtic que repara ordinadors i també fa classes de formació. Gestor Administratiu que també factura comissions d’ assegurances, etc.

Cal aplicar el que s’ anomena la regla de prorrata que consisteix, en resum, a deduir en proporció al que es factura en IVA. Així si agafem el primer exemple, el d’ una persona que té lloguers de locals per valor de 60.000 euros i d’habitatges per valor de 40.000 euros, del conjunt de bens i serveis adquirits en podria deduir en quant a l’ IVA el 60 %.
Cal tindre-ho en compte de cara a la regularització anual de l’ IVA, i fins i tot si creiem que aquest percentatge ens perjudica perquè s’ha de fer una reforma que afecta exclusivament a un local comercial, es podria deduir íntegrament demanant l’aplicació de prorrata especial, que permetria deduir íntegrament l’IVA dels locals, res en els habitatges i a proporció en els elements comuns.
Article de Joan R. Viaña, Director General de Compsa. Llicenciat en Dret, assessor fiscal i membre en excedència del cos d’inspectors d’Hisenda.
Details