De l’1 d’octubre i fins al 30 de novembre de 2019, s’obre el termini de presentació de l’autoliquidació de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques (IANP), corresponent als anys ja meritats 2017, 2018 i 2019, d’acord amb el que estableix el Decret llei 8/2019 de 14 de maig, de modificació de la Llei 6/2017, del 9 de maig, de l’ impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques. No obstant això i, també, com ho estableix el Decret llei esmentat, a partir del 2020, l’autoliquidació s’haurà de presentar de l’1 al 30 de juny de cada any, sempre per via telemàtica, a la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya.
L’impost grava determinats bens no productius (no associats a l’activitat econòmica) i alguns drets que recauen sobre aquests bens, que tenen com a titular les empreses però que en realitat s’utilitzen per a activitats particulars (dels socis, partícips o familiars) tals com bens immobles (habitatge habitual, segones residències, etc); cotxes i vehicles de potència de més de 200 cavalls, embarcacions de lleure, aeronaus, etc.
Inicialment l’impost semblava inconstitucional, però que l’Alt Tribunal ha considerat ajustat a dret, ja que no conflueix, diu, amb altres impostos tals com el de patrimoni.
Aquest impost no va dirigit a les anomenades societats patrimonials, sinó a societats que realitzen activitats econòmiques però que entre els seus bens n’ hi ha que no estan afectes, sinó que són de gaudi personal, per la qual cosa la norma no vol que aquests bens gaudeixin de la mateixa fiscalitat que la resta de bens que efectivament es dediquen a l’ activitat.
El tipus de gravamen es situa entre el 0,210 en el primer tram i el 2,750 % a partir de 10.696.000 euros, equiparables al que és l’impost sobre Patrimoni. En certa manera es tracta de bens que haurien de tributar en el patrimoni de la persona física que els utilitza i que estan “camuflats” dins d’una estructura societària.