Tractem avui el cas de divorci en que hi ha un desequilibri econòmic per part d’un dels membres de la parella (normalment la dona), i es preveu que per que aquest desequilibri no sigui tant extrem es pagui una quantitat, que pot fer-se en forma d’una renda mensual o anual, o fins i tot en la entrega d’algun bé.

No pretenc ara aquí comentar els aspectes civils, ni en quins casos pertoca o no, sabent això sí que s’hi pot arribar per mutu acord o bé per decisió del jutge en un procediment de divorci contenciós. El que jo explico és estrictament la tributació que se’ n deriva d’aquesta pensió compensatòria.

En primer lloc cal distingir-ho de figures afins com una indemnització per raó del treball realitzat, que és una altra cosa i que està exempta per qui ho rep i no es deduïble per qui ho entrega. Tampoc ens referim a les anualitats per aliments que s’entreguen per als fills.

La pensió compensatòria consistirà per exemple en que el marit entregui 1.000 euros cada mes a la seva ex.  La fiscalitat recau en que per el receptor es considera una renda de treball.  Sí, sí, una renda de treball que es sumarà a altres percepcions que tingui que vagin a la part general de la base imposable. És a dir, tributarà en tota la seva força progressiva.

Per al que paga, reduirà la seva base imposable general, per tant també li reduirà el caràcter progressiu de l’IRPF i pagarà menys.

Fins aquí podem dir que fins i tot hi ha un cert equilibri. Que es trenca fàcilment en casos en que es substitueix el pagament d’una pensió mensual per un tant alçat (pensem en que durant els tràmits de separació és habitual que un digui, prefereixo pagar de cop 200.000 euros, però tanco el tema i no vull tenir cap més relació) (O li entrego el pis de la platja i s’ha acabat).

Doncs en aquests casos qui ho rep tindrà un terrible guany patrimonial, que tot i que pugui gaudir d’una reducció del 30 % per irregular, el tipus de gravamen se li enfilarà gairebé al 50 % degut al caràcter progressiu de l’ IRPF.

A més qui ho paga si no té prou base imposable per reduir els 200.000 euros entregats, no podrà compensar aquestes bases negatives en exercicis futurs.  I si entrega l’apartament de la platja tindrà un guany patrimonial al seu IRPF per diferència entre el valor d’adquisició i el de transmissió. Així que si no vols tornar a veure a la ex, acaba sent més econòmic programar una transferència periòdica.

Per acabar diré que si a més la parella no estava casada, o sigui que era una parella de fet, el Tribunal Suprem ha considerat que no es dona el supòsit de la pensió compensatòria entre cònjuges, ja que no ho són, i el perceptor tributarà per la renda rebuda, però el pagador no s’ho podrà reduir en cap mesura.

Pensin abans de casar-se o ajuntar-se, però sobretot quan acabin la relació.