Desitjo que hagin gaudit d’ unes bones vacances. Tornem a la realitat. Sovint en aquestes línies escric males notícies, o criteris més durs gairebé sempre a favor d’ Hisenda. Per això quan surt alguna coseta que pot afavorir al contribuent m’ agrada fer li referència.
En concret, aquests dies ha sortit la notícia de la publicació de la Sentència del Tribunal Suprem de 14/07/2025 que resolt el recurs de cassació 2197/2023, contra una sentencia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat d’ Aragó, que analitza el requisit que demana l’art. 27, 2 de la llei de l’ IRPF en relació a que per considerar que el lloguer d’ immobles es activitat econòmica n’ hi ha prou amb complir el requisit de tenir una persona contractada a jornada completa.
El tema ve de lluny, i ja hi he escrit altres vegades. Fins i tot jo sempre recomanava (i ho continuaré fent…), que hagi suficient càrrega de treball com per justificar la contractació d’ aquesta persona a jornada completa. Doncs el Tribunal considera que si el requisit legal diu això, no cal plantejar si la càrrega de treball és o no suficient.
Actualment la Inspecció intenta constantment desacreditar aquesta necessitat, de manera que activitats amb tres o quatre lloguers no necessiten d’ una persona per gestionar els lloguers. Quin és el límit? No ho sabem. I per això el Tribunal Suprem diu que no cal entrar a
valorar-ho. Tenim la persona, doncs ja està. No cal valorar si és una decisió econòmica o no.
Tot i això cal tenir molta prudència. Això es una Sentència, només una, i cal veure com ho entomarà l’administració tributària, ja que per
exemple el raonament deixa oberta la figura de la simulació. És a dir, no es tractaria ja per part de la inspecció d’acreditar una manca de càrrega de treball, sinó entendre (i provar), que la contractació d’ aquesta persona és una simulació, un intent d’aparentar una relació laboral allí on no hi és per disfressar una activitat econòmica on no hi és.
A més, cal dir que aquesta sentència es centra en l’àmbit de l’IRPF, quan l’article 5,1 de la Llei de l’Impost sobre Societats té una redacció molt similar. No sabem si haurà una trasllat automàtic o no. Per exemple ja fa temps que en l’àmbit de les societats s’admet una externalització de la persona contractada en favor d’empreses especialitzades en la gestió immobiliària, resolució que no s’ ha produït en el cas de l’IRPF.
Finalment cal veure com afectarà això també en l’àmbit de la exempció a l’impost sobre patrimoni i a supòsits de donació de participacions.
Bones notícies sí, però no es precipitin; de moment són resolucions aïllades i aplicables a casos concrets. Tenen molt ressò perquè es publiquen en xarxes socials, mentre el centenar de resolucions que mantenen criteris anteriors no fan soroll però s’imposen.
