Tractarem avui la fiscalitat de l’acomiadament, en la part que fa referència al treballador.  Per l’empresari és molt senzill: és deduïble com a despesa salarial en tot cas.

En principi, un acomiadament tributa. No obstant, podem assegurar que està exempt si la quantia es troba dins dels límits que marca l’Estatut dels treballadors; segons el tipus d’acomiadament, dependrà si és per causes objectives o es tracta d’un improcedent i, en tot cas, amb el límit màxim de 180.000 euros, sempre que no provingui d’un acomiadament col·lectiu o d’una regulació (ERTE).

Amb això, però, no n’hi ha prou. Cal, a la vegada, que les quantitats no provinguin d’un pacte o acord entre la empresa i la persona treballadora, de manera que és obligatori que estiguin reconeguts, legalment o administrativa, o sigui, que cal passar pel jutjat o pel Departament de Treball.

Finalment, si la quantitat a cobrar excedeix dels límits establerts, encara és possible obtenir una reducció per irregularitat. Això consisteix en un descompte del 30 % sempre que el dret a la indemnització s’hagi generat amb més de dos anys, no s’hagi cobrat pel mateix concepte en els últims cinc anys, que la totalitat de la quantia s’imputi a un únic període impositiu i que no superi els 300.000 euros.

Per tant, i, donada aquesta superposició de requisits i el fet que parlem d’exempcions força importants, abans d’acceptar un acomiadament,  assessori’s.