Article de Joan R. Viaña

La fiscalitat de les extincions dels condominis és un tema que és força complex però que es dona amb certa freqüència. Es tracta de supòsits en els quals dos o més persones tenen un bé en comú, per exemple, un immoble, i, el que hem de fer es individualitzar-lo. És a dir, que deixi de ser propietat de dos o més i passi a ser propietat d’un sol. I, si és el cas, que l’únic nou propietari compensi econòmicament als que deixen de ser-ho. Aquests supòsits es donen, per exemple, en casos en que els fills accepten l’herència dels pares o en divorcis o separacions.

Imaginem-nos, per exemple, que només hi ha un immoble que van comprar ambdós cònjuges per 100.000 euros. Si ara un d’ells se’n queda la totalitat i compensa a l’altre pagant-li 50.000 euros, s’entén que no hi ha guany patrimonial en IRPF. Aleshores, només es tributaria per Actes Jurídics Documentats per la dissolució de condomini, amb una quota de l’1,5 % sobre els 50.000 euros, – a diferència del 10 % que es tributaria en cas de compravenda-.

No obstant, aquesta absència de tributació en IRPF, només es produeix en cas que no s’actualitzin els valors. De manera que, si entenem que el valor actual de l’immoble és superior al del moment de l’adquisició i, per tant, la compensació és superior, posem 75.000 euros, Hisenda entén que sí que hi ha guany patrimonial.

També té molta importància si el matrimoni opera en règim de guanys o, com succeirà pràcticament sempre a Catalunya, en separació de béns. En cas que, per exemple, hi hagi dos cases a repartir, la diferencia és substancial. En règim econòmic matrimonial de guanys, els bens a partir es consideren una universalitat; de manera que es poden compensar valors entre tots dos i, fins i tot, minorar els lots a repartir amb l’import dels deutes. Mentre que, si el règim és separació de béns, cada immoble s’haurà de considerar individualment i no es podran compensar deutes.

També cal tenir en compte que, en els casos de divorci o separació de parelles en separació de béns, les compensacions entre cònjuges aprovades per resolució judicial – i que no siguin pensió compensatòria- són neutres fiscalment tant per al pagador com per al perceptor, sempre que no comportin una actualització de valor.
Per tant, si es troben davant d’alguna d’aquestes situacions en què volen individualitzar un condomini, ja sigui per herència, divorci o, simplement, perquè s’ho han plantejat, consulti’ns i eviti’s problemes i sobrecostos tributaris.